L'eruga processionària del pí
A la zona mediterrània, especialmente als boscos de pins, podem trobar a la temporada que va de finals de febrer i fins al mes de juliol, aquestes erugues de processionària del pí, que són una forma larvaria d'una papallona nocturna. Apart de trobar-se en els boscos, també les podem veure en alguns parcs amb coníferes al nostre barri.
En els arbres, es poden veure els nius, unes boles blanques a les branques, que contenen les erugues, que només surten d'ells per alimentar-se i finalment, per tancar el seu cicle, en forma de processo, d'aquí vé el seu nom, per enterrar-se al terra i acabar la metamorfosi en papallona.
Les erugues están recobertes per uns pèls durs, que punxen i que contenen una toxina molt urticant, tan per les persones com per els animals, quan aquests pèls es claven al tocar-les, olorar-les o llepar-les, desprenen la toxina i provoquen una intensa reacció al.lergica i inflamatoria.
L'accident més freqüent que veiem en animals doméstics, acostuma a ser en gossos joves que oloren o llepen les erugues. Els gats també poden afectar-se, pero acostumen a tenir més cura amb el que llepen.
Els principals simptomes que veiem són:
- Hipersalivació.
- Prurit i inflamació a la cara, el que s'en diu angioedema.`
- Inflamació a les zones de contacte.
- Lesions i necrosi a la llengua, amb posible pèrdua de teixit.
- Inflamació de la llengua i la glotis, cosa que provoca dificultat respiratoria.
- Vómits en cas d'ingesta de les erugues.
En cas de sospita de contacte amb les erugues, rentar la zona afectada amb aigua abundant, sense fregar, perque si quedes algún pèl clavat el podriem trencar, provocant l'alliberament de més toxina, i anar rapidament al centre veterinàri per instaurar tractament el més aviat possible.
